Sembla que ... però no és

Quan sembla que tot està en marxa: el col·legi dels xiquets, les sessions del gimnàs, les col·leccions d'inutilitats que omplen els kioskos, els processos de separacions emocionals postvacacionals, la campanya tardorenca dels bolets.

Quan sembla que aquells-es que de tan relaxats somreiem sense adonar-nos-en durant els dies estiuencs d'oci i plaers no eren ni l'ombra dels-es que som ara.

Quan sembla que l'important és l'absoluta realitat, els fets demostrables, les dades contrastades.

Quan sembla que el gaudi del temps lliure resideix en els productes internet-televisius-telefonicomòbils.

Quan sembla que el simple fet de xocar-se les mans, o bsesar-se les galtes, o només fregar-se lleument ens pot transmetre no sé quina cosa aviar o A o H1 o...

Quan sembla tot això i pot ser més coses que oblide, encara hi ha una oportunitat per a presenciar un començament, per a riure sense adonar-nos-en, per a oblidar la realitat demostrable contrastada, per a gaudir sense aparells electrònics, per a besar-nos o tocar-nos o fregar-nos (si volem), per a retrobar-nos.

I serà possible aquest diumenge 18 d'octubre a les 20 h. al café del duende on començarem la temporada de contes i narracions.

Ja sabeu que l'entrada aquest dia serà gratuïta, que l'eixida serà voluntària i que la permanència serà còmplice de tot allò que s'esdevindrà: conviure amb personatges infames, riure's de situacions politicament incorrectes, sorprendre's d'informacions inesperades, meravellar-se amb detalls ètico-morals insospitats, compartir les emocions i sensacions (por, fragilitat d'esperit, inseguretat...) que les narradores i els narradors ens vullguen oferir...

Per la meua part done la meua paraula que no contaré l'història de “los trajes nuevos de los emperadores-diputados”, ni la de “la cabeza que rodó para salvar a los 40 ladrones”, ni la de “la fiesta de los bigotes para todos”, ni la de “El zapatero que fue a la casa blanca del dios negro”, ni la de “Si tu me dices IVA te lo doy todo”, ni la de “Rita, Rita, Rita lo que se roba no se juzga”, ni la de “El silencio de los peperos”, ni la de “La hostia consagrada que queria ser pastilla única”.

Passeu aquesta informació a aquells-es que siguen dignes de comprartir amb vosaltres el seient de copilot per a viatjar del Quebequestem a l'Hemdeixiralcarrerdunaputavegada.